Carregant Esdeveniments

L’Orfeó celebra enguany el seu 120 aniversari.

L’Orfeó Manresà es va fundar el sis d’octubre del 1901 en un moment històric d’expansió de la ciutat. La iniciativa sorgí a partir d’un concert de l’Orfeó Català l’1 de setembre que va causar molt impacte entre els membres de les entitats locals. A partir d’aquest fet un grup d’entusiastes de la Lliga Regional i de l’Associació Obrera Catalanista i sota l’impuls de l’Estanislau Casas van treballar per crear un cor a la ciutat, a la semblança de l’Orfeó Català, aglutinant persones de diferents entitats, de diferents estrats socials i amb la clara voluntat de difondre i consolidar la llengua catalana, tot cantant i aprenent música.

Moltes persones han ajudat a fer crèixer l’entitat al llarg de la seva història, i els successius presidents hi han estat al capdavant. Han sigut presidents de l’Orfeó Manresà: Josep Jordana (1903 -1906), Josep Noguera (1906 -1908), Josep Jordana (1908 -1910), Blai Padró (1910 -1911), Agustí Coma ( 1911 -1912), Narcís Masvidal (1912 -1914), Antoni Serra (1914 -1918), Estanislau Vallès  (1918), Antoni Arderiu (1919 -1921), Ramon Torra ( 1921 -1929), Lluís Planas (1929), Ramon Torra ( 1929 -1935), Francesc Busquets ( 1935 -1947), Eduard Puig (1947 -1949), Pere Vila ( 1950 -1957),  Josep M* Vives ( 1957 -1967), Juli Sanclimens (1967 -1971), Xavier Francàs ( 1971 -1978), Josep M* Orriols (1978 -1983),  Josep Mª Manubens (1983 -1985), Pascual Piñot ( 1985 -1988), Antoni Fernàndez (1988 -1993), Josep Ll. Rognoni (1993 -1997), Lluís Piqué ( 1997 -2018) i Montserrat Corrons (2018 – …).

Al llarg dels més de Cent anys s’ha viscut, s’ha treballat i es continua treballant per aconseguir mantenir plenament vigents els conceptes i els valors pels qual l’entitat va ser creada. Fent-ho possible des de diferents maneres de pensar, tot respectant la pluralitat i adaptant-se en cada moment, des de la responsabilitat, a les circumstàncies de la nostra societat, promovent-ne l’evolució i la modernització, reforçant la voluntat participativa, la integració i projectant tota aquesta riquesa envers el futur.

Go to Top