Nou projecte de l’Orfeó
Davant la situació que estem patint i havent hagut de suspendre els concerts programats del 2020 i part del 2021, estem fent assajos adequant-los a les mesures vigents. Actualment estem treballant les “Cançons d’Eduard Toldrà” per a cor mixt i piano harmonitzades per Jordi Domènech.
Eduard Toldrà (1885-1962) va ser el músic més representatiu del noucentisme català, que va marcar un ric període cultural a Catalunya.
Les composicions d’aquestes cançons són clares, directes, líriques, comunicatives i molt personals, plenes d’espontaneïtat, estan tan arrelades a la seva terra natal que es poden classificar com a música popular. encara que no va fer servir mai una melodia popular en les seves creacions, que abunden en melòdiques lluminoses i elegants, harmonitzacions refinades, un cromatisme molt personal i matisos molt subtils. Aquesta identificació, relació amb la música popular i la simplicitat expressiva de la seva música fa pensar que les seves cançons són fàcils d’interpretar, però no és cert. la dificultat per aconseguir interpretar-les amb la frescor , claredat i exigència tècnica que requereixen, és gran.
Toldrà es capaç de crear cançons sense esforç aparent a pesar de la dificultat de la composició. Ell mateix contestava al poeta Tomàs Garcés, al enviar-li les seves poesies perquè les musiqués el 31 d’agost de 1927: […] demà al matí, tornaré a la meva taula de pedra i estic segur de que a l’hora de dinar hauré fet feina. Boniques o lletges les solfes rajaran perquè les tinc a la punta de la llengua.
«Menta i farigola», la primera cançó que va compondre, va trigar anys a estrenar-la pel sol fet de creure-la massa simple! Però, Toldrà explicava el difícil que és interpretar la seva música: “El ritme és l’enemic de la música”.
Les cançons de Toldrà s’inspiren en la poesia, la melodia és essencial. El tractament harmònic i rítmic, ambdós molt elaborats, estan al servei de la melodia, adaptada al fraseig natural dels versos. El piano hi té un paper important, però mai no subordina la veu. Una cançó senzilla, la treballava i obsessionava, durant dies i dies fins que trobava el to, el personatge, la línia, la modulació que buscava. Però la cançó acabada no delatava mai un procés tan intens i laboriós i la seva música sempre sembla el resultat d’una inspiració fluida, clara i transparent.
Tot i que va musicar principalment la poesia catalana, en el difícil període imposat per la postguerra es va veure obligat a treballar amb la poesia espanyola i va compondre les seves sis magnífics Cançons castellanes, dues de la quals també estan incloses en aquest llibret de cançons que estem treballant.